Club  NEO      Natura    i        Esports  Outdoor

 

 

 

      Les nostres experiències a la Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa son vàries, així que les anirem ficant per anys i intentarem poder ampliar-les poc a poc. 

     Ací està la web oficial i ací el track a wikiloc.

      2011

               Ja en tenim una altra, enguany teniem l'esperànça de baixar de les 8'30, i de no ser perque jo soc un lastre Juan ho hagués aconseguit si m'aguera deixat sol, però no va voler, va preferir vore com patia. Ha sigut un dia de molta calor i això ha passat factura a molts corredors. Fins a Usseres haviem cumplit poc mes o menys, tan sols portavem uns pocs minuts perduts respecte al 2010, però nomes vam eixir del control i vam començar a pujar cap a la Serra de la Creu el sol ja va començar a calfar de valent i a mes a mes no es menejava jens l'aire, això va fer que molta gent abandones a les Torrocelles. Nosaltres ahí ja teniem clar que no millorariem el temps, però encara teniem mes clar que acabariem en el temps que fora, pensavem passar de les 10h i iclòs li vaig dir a Juan que igual feiem el nostre pitjor registre, però va pareixer no importar-li gens. Gràcies a Deu els aljups de per ahí dalt mantenen l'aigua fresca i no en deixavem passar cap sense possar el cap dins. Tenim que agrair a Sisco "el llimonero d'Atzaneta" la cervessa que ens va donar al control de la baixada de la Lloma Bernat, en la vida n'havia probat una de tant fresca i bona. Be, xino-xano i ja sense cap presió vam arribar a Xodos on ens esparaba la meua dona Conchi amb els dos chiquillos (Alex i Abel), això et dona força i alegria, però just quan estem al barranc de la pujada al poble es possa a ploure a canters i quan vam arribar dalt al poble ja no estaven perque s'havien tingut que amagar al coche així que vam fer tard per 5 minuts, però be, la part bona es que de Xodos a Sant Joan vam anar frsquets i de fet vam fer la pujada al Marinet mes ràpid que cap any i al final vam creuar l'arc en 9h 38'. No es el nostre millor temps però estem contents per no haver abandonat i poder dir que ja tenim la ma plena. Be, l'any que be intentarem millorar... o no... però ahí estarem per, al menys, acabar-la.

      2010

               Aquest ha segut l'últim any de moment, enguany ja estavem una mica més preparats, encara que no entrenem masa, els anys correns i l'experiència es van notan. A més a més, va fer molt bon dia per a correr, ni fred ni calor, al final, vam arribar e 8h 49'. Lo bo que té començar en 12h es que es prou fàcil millorar cada any. Per nosaltres ja es una marca prou bona, encara que enguany volem provar de baixar les 8h 30'. A pesar de la "bona" marca seguim pensant que  els millors anys van ser el primer, per haver-ho aconseguit, i el segon per l'aventura tan inoblidable que va ser.

      2009

               El tercer any el vaig afrontar amb el dubte de si podria acabar o no, fins ara de dos anys un havia fallat i si fallava el tercer el balanç seria molt roïn i la pressió psicològica per al següent molt forta, hi havia que acabar. Vam començar molt bé i quan estavem a mitant (Useres) portavem més de mitja hora de avantatge respecte al 2007 i per a postre ens trobavem sencers fisicament, així que la temor s'anava esvaint, al final vam arribar en 10h i 10minuts, en lloc de per a berenar, ja podiem dir que haviem arribat a dinar, un poc tart però així hi ha més fam.

      2008

               El segon any va ser just al contrari, la nit abans de la carrera va caure una tronada que va fer sortir tots el rius, i l'organització no va tindre temps de montar passarel.les de fusta com ha fet altres vegades. L'aigua ens va acompanyar tot el camí i en moltes ocasions t'arribava a la cintura, com a aventura va ser la MiM més guapa que hem fet, però jo em vaig fer mal i no podia correr i a més a més, com anava en tirantets vaig començar a agafar fred i al Km 42 (al control d'aigua d'abans de les Torrocelles) em vaig tindre que retirar i amb mi, i amb molta solidaritat la resta de l'equip (Juan). Em va saber molt greu per mi i també per Juan, però no podia seguir, va ser un any de molts abandons, però fins ara i llevat de la satisfacció que et dona acabar el primer any, aquest ha sigut el més bonic de tots. Com anècdota diré que quan els bombers ens van deixar a Atzeneta ens vam fer un carajillo al bar de Paloma i després ens va tocar buscar qui els pagara que ningú dels dos portavem cap perra, clar, nosaltres anavem a correr, no a esmorzar!

                              

                    

        2007

               Aquest va ser el primer any i per a ser sincers ara pensem que no estavem preparats, ens vam posar a entrenar al Gener d'eixe mateix any i quan vols fer les coses a última hora passa el que passa, jo vaig arribar amb una tendinitis rotuliana i Juan amb una fascitis plantar, però com tots dos som prou cabuts, coixin coixan vam arribar a Sant Joan de Penyagolosa a les 18:20 hores, 12h i 20minuts després d'abandonar l'estadi Castalia. Va ser un any de molta calor i això també va pesar, tota la gent es banyava el cap i les gorres a tots els aveuradors qe hi ha pel camí, que per cert estaven recent emblanquinats i tots molt nets.

 

contacte: info@clubneo.es